El mas és la cèl•lula bàsica de les explotacions agràries a les muntanyes interiors de la franja costanera del nostre país i, per tant, la forma tradicional de propietat rural a la serra de Mariola. La seua explotació es caracteritza per un conreu extensiu, de secà. La paraula “mas” s’utilitza a les nostres terres tant per a referir-se al terreny com per a al•ludir a l’edifici (més pròpiament, la masia) on viuen els colons que cultiven aquest terreny.
Econòmicament, els masos representaven comunitats autosuficients, normalment unifamiliars, capaços d’obtenir el seu pa, vi i aliments necessaris per a mantenir el masover (“masero”) i la seua família. Solien tenir una petita horta, els productes de la qual es destinaven al consum propi, i un gran terreny de conreu extensiu de secà (principalment cereals, vinya o fruiters), els productes del qual eren comercialitzats. Si l’extensió del terreny era molt gran, podia ser necessària per a l’explotació l’ajuda de jornalers o assalariats.

Normalment el mas no era explotat directament pel seu propietari, sinó que estava cedit a colons, generalment en
règim de parceria – en el qual el camperol que tenia arrendat el terreny havia de donar una part de la collita al propietari, i les despeses eren a càrrec dels dos.

Amb els canvis socials i econòmics ocorreguts amb la revolució industrial, els masos passaren de ser la base de l’economia a ser centres d’oci adquirits per la burgesia industrial per a diversos usos i per diferents motius: com a lloc de descans, pel prestigi de la possessió de terres i en alguns casos per reinvertir els diners guanyats amb la indústria.

El mas, en el sentit de casa, és un dels elements més característics del nostre paisatge agrari. Quant al seu aspecte morfològic, és un perfecte representant de la casa-bloc, en la qual no existeix discontinuïtat entre les parts que la componen. Totes les dependències es troben en un sol edifici que presenta diferents altures.
La planta baixa és on es fa la vida quotidiana; presenta una habitació gran, destinada a cuina i menjador, on es realitzen les principals funcions. En aquesta sala es troba la llar i el banc on es deixaven els cànters d’aigua (en extrems oposats de l’habitació); ací donen una sèrie de dependències com ara el celler, la llenyera, el forn, l’estable, etc. L’única llum prové habitualment de la porta. Altres compartiments situats en aquesta planta solien ser el rebost, on s’emmagatzemaven els aliments, el pastador i de vegades una o dues habitacions, que eren les que ocupaven els colons si el mas no era de la seua propietat.

A la primera planta se situaven les habitacions, dormitoris propis del masover o bé les dependències de l’amo del mas. En aquest darrer cas l’edifici podia tenir una escala externa per a accedir-hi sense passar pel pis inferior.

Al capdamunt, a sobre d’aquesta, s’hi trobava la cambra, espai que servia de magatzem de gra, conserves, etc.

El mas pot donar directament al camp o bé a un pati davanter tancat on, adossats a la casa, se situaven els corrals, porqueres i algunes dependències annexes. Cal comentar també l’existència d’una petita capella, molt habitual als masos grans. Prop de l’edifici està el pou, d’on es trau l’aigua per al consum de la casa, i un arbre d’ombra (quasi sempre un om o una carrasca) que de vegades dóna nom al mas.

Veure en el mapa

Aumentar tamaño