Agres belongs in the Comtat region. It is located to the north of Sierra Mariola, and of the province of Alicante, its term limits with the populations of Bocairente, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Wall and Cocentaina. Agres is at an altitude above sea level of 722 meters and its population is about 650 inhabitants. The population of Agres has been traditionally dedicated to the cultivation and for some years especially tourism, especially to the hotel industry.

 

The urban center of Agres is located approximately in the center of its term, and is located within the Mariola mountain range and therefore within the Mariola Natural Park, it can be said that Agres is the most natural and best known access to This natural park and this mountain range. Also its urban helmet has an elongated and sloping form, due to the situation of the town that is in the first foothills of the mountain range.

Its etymology may come from the Latin “Àger” field or “agger”, which means height or elevation.

The term of Agres was inhabited by man from the earliest times. The archaeological sites of the Beneito Caves, the Solana, Carbonell, the Covacha The emparetà, the cave of the Moro, the cave the Pilares, the Muela of Agres, the Peak of the Eagle, the Cabeço de Mariola and the Covalta, have been discovered Remains of Paleolithic man, 40,000 to 30,000 years before Christ and Neolithic, 500 years before Christ.

In the year 76 BC, coinciding with the time of the Roman Emperor Cesar Augustus, the presence of the Romans in these lands is confirmed. An example of the Romanization of the Valletta de Agres is the archaeological site of Cabeço de Mariola, where Have found various Romanesque ceramics, as well as coins of the first century.

King James I the Conqueror at the beginning of the year 1245 conquered the territory that comprises the present Mariola.

In 1248, the recently conquered lands were handed over to a number of Christian settlers, mostly Aragonese and Catalan. Pelegrí Baldoví and four members of his family gave some houses to Agres with 80 squares of land.

On January 15, 1388 King Joan the Hunter sold Agres and his castle to his “butler,” Andrés Guillermo Scribé. In the second half of the fifteenth century they passed to the Count of Cocentaina Joan Roig de Corella and later to the Calatayud family.

In 1512 he appeared as lord Joan of Calatayud, and was later linked to Count Cirat, who owned it until the first half of the nineteenth century, when the estates were abolished.

Agres was one of the 45 mansions of the kingdom of Valencia, Agres belonged throughout the eighteenth century to Count Cirat.

At the beginning of the 20th century, Agres came to have a population of almost 1300 inhabitants, which began to decline from the 40s-50s because of non-industrialization and the migration of our people to the surrounding industrial cities.

Letter from the town of Bocairent, Mariola and Agres

Sapient tots que nosaltres don Eiximen Perez de Arenoso, lugartinent del Rei en el Regne de València, per la seva autoritat donem, concedim i confirmem a vosaltres Eixien Pérez de Alonso, Gregorio de Calatayud, Jacobo de Don Pedro, noble, Lope Sanz Esperandeu i Arnaldo de Moriz, per poblar, el castell i vila de Bocairent i tot el seu terme, i el castell i vila de Agres i de Mariola i tots els seus Térmens, de esta manera que el castell de Agres i tot el seu terme i el castell de Mariola i tot el seu terme siguen inclosos en el castell i terme de Bocairent ja que volem que el castell i vila de Bocairent siguen cap, i que tots els pobladors de tots els llocs mentats fagen en Bocairent residència personal.

Item, vos concedim que aquella divisió que va ser feta per vosaltres de les cases de la vila de Bocairent siga estable i ferma a perpetuïtat i mai esta divisió siga revoca.

Item, vos concedim a vosaltres, que pugeu donar, dividir, assignar, totes les alqueries, reales, vinyes, horts, i totes les demés pensions i propietats, tant desertes com poblades, que en els llocs enumerats i en els seus termes de tal forma que les heretats dels llocs dalt mencionats sigen entregades i poblades en numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que pugau a cada u dels pobladors donar i assignar bens segons els seus mèrits, com millor vos parega.

Item, vos concedim que doneu a cada poblador tres fanecades d’hort a més de les seues heretats.

Item, vos concedim que si per tot este mes de març present aquells pobladors que tinguin cartes del Rei nostre sobre propietats de la vila i terme de Bocairent i en els altres llocs ja mencionats, no vingueren a les propietats rebudes en les quals deuen de tindre el treball i la seua residència personal, no siguen tinguts ni considerats com a pobladors d’aquestos llocs encara que ensenyen cartes nostres o del Rei, i revoquem totalment estes cartes.

 

Item, vos concedim que des del últim dia d’aquest mes de març present, a més de aquells pobladors estigueren en els llocs mencionats pugem evitar i completar altres pobladors per vosaltres fins el numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que en dos anys en avant pugueu vendre les vostres cases i heretats, canviar i cedir lliurement a qui vulgueu, excepte soldats i religiosos.

Item, vos concedim tots els fruits i rèdits que allí apareixen o apareixeran lliurement segons la vostra voluntat, sense la nostra oposició.

Item, vos concedim que tingueu sempre mercat a la vila de Bocairent cada dijous de la setmana segons furs i costums, i per nosaltres i per l’autoritat del rei alabem, concedim i confirmem per sempre totes les donacions, assignacions i particions que feu i que certament pugueu fer dels llocs mencionats segons fur i costums de valència. Prometent de bona fe tot lo dalt mencionat i a cada u de vosaltres i a tots els pobladors de Bocairent i de tots els altres llocs, observar sempre i fer observar pel senyor Rei.

Açò va ser fet a Xàtiva l’11 de Març, any de l’Encarnació del senyor de 1255.

Son tèstics de tot: Blasco Perez ,Pedro Lopez de Cabanes, Juan Martinez de Redia, Pedro Sanchez de Calatayud ,Pedro de Belchite, Poncio Carbonell, notari públic de Xàtiva, que escrigué i posa el seu signe.

Signe de Bernardo de Anglesola, notari públic de Xàtiva, tèstic
Signe públic de Jaime pons, notari públic de Xàtiva, tèstic.

Aumentar tamaño