Valencià Castellano
 
 
 
 
  Inici Contacte Mapa Web
CERCAR   
 
 
  Ajuntament
  Servicis al Ciutadà
  Servicis Municipals
  Turisme
  PLENS
  NOTICÍES
  AGENDA
  ENQUESTES
 - El Parc Natural de la Serra Mariola
 - Allotjament i Comerç
 - Rutes
 - Història
 - Directori municipal





Servicis Municipals >> Agenda 21

Què és l’Agenda 21 Local?

L´Agenda 21 pretén ser l’eina per a aconseguir l’actitud i el compromís de totes les persones i entitats d'Agres amb l’objectiu de millorar el nostre poble.

 

Qui pot participar-hi?

El fòrum (espai de trobada lliure, flexible i plural on caben població, recursos i administració) es reuneix periòdicament per a analitzar i treballar temes que han de ser millorats al nostre municipi perquè després d’un estudi i treball es porten com a propostes a l’Ajuntament per a poder dur-les a terme.




CARTA D'AALBORG

La carta d'Aalborg va ser aprovada per participants de la conferència Europea sobre Ciutats i Vil•les Sostenibles, que va tindre lloc en Aalborg, Dinamarca (del 24 al 27 de maig 1994),davall el patrocini conjunt de la Comissió Europea i de la Ciutat d'Aalborg, va ser organitzada per Conselleria Internacional per a les Iniciatives Ambientals (ICLEI). La responsabilitat d’elaborar la Carta va ser pres per ICLEI i compartit per Ministeri de Desenvolupament Urbà i transport d'Esatat Federal de Renània del nord-westfàlia (Alemanya). La carta reflexa les idees i redaccions de molts col•laboradors. La carta d'Aalborg es signa principalment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars. De firmar esta Carta Ciutats, Vil•les i països europeus es comprometen a entrar dins de processos d'AGENDA 21 LOCAL i exercir plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat i iniciar la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. La carta va ser discutida per mes de 600 participants en 36 tallers de la Conferència d'Aalborg. Molts dels seus comentaris i suggeriments van ser incorporats en el text final. No obstant açò, observat pel Grup Editorial de la Carta que nombroses propostes corregides bàsiques i substancials mereixen una consideració i discussió mes a fons i no podien ser simultàniament incloses com a tema de publicació. Per tant, es proposa que la revisió de les correccions suggerides fora una Taverna de la Campanya de Coordinació, la Carta mes desenvolupada i enviada als participants de la segona Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, per a celebrar-se a Lisboa Portugal de 1996. Esta formada per 3 parts i els apartats següents:

PART 1

Declaració de consens: Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat.
- El paper de les ciutats i pobles europeus.
- La noció dels principis de la sostenibilitat.
- Estratègies locals cap a la sostenibilitat. Com cada ciutat és diferent, cal trobar els nostres propis camins cap a la sostenibilitat. Integrarem els principis de la sostenibilitat en totes les polítiques i farem de les respectives forces de les nostres ciutats i pobles la base d’estratègies localment adequades.
- La sostenibilitat com a procés creatiu, local i busca d’un equilibri.
- Resolució de problemes per mitjà de la negociació expansiva.
- Economia urbana cap a la sostenibilitat.
1) Invertir en la conservació dels béns naturals que inclús existeixen, com són aigües subterrànies, el sol, llocs per a les espècies rares.
2) Animar el creixement dels béns naturals per mitjà de la reducció del nostre nivell actual d’explotació, ull amb les energies no renovables.
3) Invertir per a alleugerir la pressió sobre els béns naturals utilitzant l’expansió dels béns naturals cultivats, per exemple, creant parcs dins de les ciutats i així disminuint la pressió sobre els boscos naturals.
4) Incrementar l’eficiència de la utilització final dels productes, com són edificis enèrgicament eficients o transport urbà no perjudicial al medi ambient.
- Igualtat social per a la sostenibilitat urbana. Intentem integrar les necessitats bàsiques de la gent, així com els programes sanitaris, d’ocupació i d’habitatge dins de la protecció ambiental. Desitgem aprendre de les experiències inicials d’estils de vida sostenible, de manera que podem treballar millorant la qualitat de vida de nosaltres mateixos i la resta de persones, que no saiga simplement maximitzar el consum.
- Models sostenibles d’utilització de la terra.
- Models sostenibles de mobilitat urbana.
- Responsabilitat sobre el clima global.
- Prevenció de l’enverinament dels ecosistemes.
- Autogovern local com a precondició.

PART 2

- La Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles.

1) Facilitar el suport mutu entre ciutats i viles europees, desenvolupament, implementació de les polítiques cap a la sostenibilitat.
2) Arreplegar i difondre informació sobre bons exemplars en l’àmbit local.
3) Proporcionar el principi de sostenibilitat en altres auditories locals.
4) Aconseguir mes firmes de la carta.
5) Organitzar un "premi ciutat sostenible" anual.
6) Formular recomanacions polítiques a la Comissió Europea.
7) Proporcionar aportacions d’informes de Ciutats Sostenibles del Grup d’experts Al Mig Ambient Urbà.
8) Donar suport als polítics locals en la implementació de recomanacions adequades i de legislació de la E U.
9) Editar un butlletí informatiu de la Campanya.
- Els ciutadans com a actors clau i el compromís. Assegurarem que totes les persones i grups interessats tinguen accés a la informació i puguen participar en els processos locals de presa de decisions. Crearem oportunitats per a l’educació i formació en la sostenibilitat, no sols per a la població en general, sinó per als representants triats i també per als directius dels governs locals.
- Instruments i ferramentes per a la gestió urbana cap a la sostenibilitat. Sabem que cal basar els nostres esforços per a elaborar noves polítiques, en particular els sistemes de seguiment, auditoria, avaluació d’impacte, compatibilitat, equilibri i informació ambiental sobre diferents tipus d’indicadors, incloent les qualitats ambientals urbanes, fluxos urbans, models urbans, i en especial indicadors de sostenibilitat de sistema urbà.

PART 3

- Dedicació als processos AGENDA 21 LOCAL

1) Reconeixement de les marques de finançament i de planificació existents, així com altres plans i programes.
2) Identificació sistemàtica de problemes i de les seues causes, a traves d’àmplies consultes publica.
3) Priorització de Tavernes per a dirigir-se cap als problemes identificats.
4) Creació d’una imatge per a una Comunitat Sostenible.
5) consideració i valoració d’opcions estratègiques alternatives.
6) Establiment de plans d’acció locals cap a la sostenibilitat a llarg termini, que inclouran objectius mesurables.
7) Programació del plans de la temporització i declaració d’assignacions de responsabilitats entre els participants.
8) Establiment de sistemes i procediments per a controlar i informar sobre la implantació del plans.

OBJECTIUS DE L’AGENDA 21

- Conèixer els problemes mediambientals, socials i econòmics del municipi i els factors de què deriven. Per a això és necessari dur a terme un diagnostique socioambiental, en el que es relacionen els processos socioeconòmics amb conseqüències mediambientals i s’identifiquen els col•lectius socials significatius, tant des de la perspectiva dels problemes com de les solucions.

- Trobar solucions tècnicament i socialment raonables, que compten amb suficient respatllament de la comunitat local, als problemes socials, econòmics, i ambientals identificats. Esta és una activitat tècnica que, valent-se de la informació generada per ell diagnostique, es concreta per mitjà dels corresponents plans d’acció local (PAL).

- Difondre entre la comunitat local els problemes socioambientals del municipi i els processos que els generen, així com les conseqüències dels mateixos en la seua qualitat i nivell de vida.

- Fomentar, facilitar i estimular la participació de la població en el desenvolupament de la vida local. Per a açò cal crear els escenaris que assenteixen les bases i permeten esta Col•laboració, entre ells un fòrum ciutadà reglamentat i adaptat a les condicions i característiques de la comunitat local.

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Paral•lelament a la realització del diagnostique, ha de posar-se en marxa este mateix procés. És necessari implicar a tots els col•lectius, ciutadans, autoritats locals, ONG-s, grups polítics, sindicals, empresarials i professionals del municipi, conscienciant-los sobre la necessitat la seua participació en este projecte de tots. Les seues aportacions al llarg de tot el procés de la implantació de l'AGENDA 21 LOCAL permetran anar adaptant el mètode de treball a les característiques pròpies del municipi i dels seus habitants.
Una de les formes més habituals de fer anar esta participació ciutadana és la creació d’un FÒRUM CIUTADÀ que s’estableix com a òrgan de participació dels habitants del municipi en la implantació i desenvolupament de l'AGENDA 21 LOCAL, així com un FÒRUM per a dialogar entre estos i l’administració local.

FÒRUM CIUTADÀ

Té com a objectiu facilitar i estimular la participació de tots els sectors de la població, receptors finals de totes les polítiques i iniciatives municipals.

ELS BENEFICIS DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA.


FASE D’EXECUCIÓ DELS PLANS D’ACCIÓ I DEL SEU SEGUIMENT I DESENVOLUPAMENT:

- Quant major siga la participació en esta fase del procés, major serà la riquesa en la busca de solucions aprofitant-se d’esta manera la saviesa popular respecte a la gestió de l’entorn.

- Permet la solució de problemes que esta en mans de la comunitat local (per exemple: l’ús de contenidors que separen el fem).

- Afavoreix la continuïtat de la decisió presa, ja que esta ha sigut adoptada davall un ampli respatller social.
- Mobilitza mes recursos.

REALITZACIÓ DEL DIAGNOSTIQUE:

- Permet un millor diagnostique dels problemes del municipi on viu, ja que els coneix de primera mà.

- Millora la diagnosi de les necessitats, és un llit idoni perquè els ciutadans exposen les seues demandes, afavorint el coneixement de les mateixes per part de l’administració Local.

PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I ELABORACIÓ DELS PLANS D’ACCIÓ LOCAL

- S’uneixen vivències i experiències individuals, la qual cosa permet major coneixement i comprensió a l’hora de triar els casos que han d’abordar-se amb prioritat.

- Permet l'intercanvit de punts de vista.

BENEFICIS PER A LA COMUNITAT

- Els processos participatius són una oportunitat per a l’educació i sensibilització ambiental.

- El coneixement del municipi, del seu entorn, de la seua riquesa, afavoreix la identificació amb el mateix, amb els seus valors i la necessitat cuidar-ho com quelcom propi.

- Suposa que els interessos i necessitats d’un major nombre de persones es pot tindre en compte a l’hora d’optar per una solució determinada en la resolució dels problemes.

- Pot ser una via per a la resolució de conflictes ja que s’afavoreix que les persones s’enfronten als problemes en compte d’enfrontar-se entre elles.

- Una participació vertebrada permet anar constituint una comunitat dialogant, integradora, respectuosa i responsable amb el seu present.

BENEFICIS PER A LA CORPORACIÓ POLÍTICA

- Resulta un camí útil per a donar a conèixer actuacions municipals que s’han portat o es van a dur a terme.

- Facilita la gestió municipal, la seua participació desenvolupa el sentit de pertinença dels ciutadans amb el municipi i amb el seu entorn, la qual cosa redunda en un major respecte i atenció del mateix.

- Els processos participatius són una oportunitat perquè els ciutadans adquirisquen informació sobre les dificultats que suposa la gestió municipal.

- La participació en el consens legitima actuacions, ja que en haver estat present i en haver participat en el procés de presa de decisions afavoreix l’enteniment de les raons que han portat a elles i la seua acceptació.

- Problemes ambientals i desenvolupament sostenible.

El calfament de la terra, l’esgotament de la capa d’ozó, la contaminació atmosfèrica, la súper població, la sobreexplotació del mar, la perduda de biodiversitat, la desertificació, els processos d’erosió del sòl per desforestació, els desequilibris entre nord i sud, etc.

Es tracta de problemes ambientals de caràcter global, però amb greus i alarmants repercussions a nivell local, com la sobreexplotació i salinització d’aqüífers, problemes de salut(de pell, de l’aparell respiratori, del sistema immunitari, oculars, etc.), la degradació i perduda d’espais verds municipals i de cultiu per falta d’aigua, la desaparició d’espècies emblemàtiques de la província, incendis, en alguns casos provocats, abocadors il•legals, processos d’urbanització incontrolats en una demanda de recursos naturals insostenible, etc.

Els problemes ambientals són problemes humans, ja que no només estan provocats per l’activitat de l’home, sinó que la degradació del mig suposa una pobra qualitat de vida. El camí cap a modes de la vida més sostenibles exigeix una transformació en la forma de pensar i d’actuar, requereix un esforç i un canvi compartit.

La sostenibilitat és el procés continu de definició de models de desenvolupament, en la consciència que hi ha un capital natural que serveix de suport a la nostra activitat i que cal aprofitar per al nostre interès, però sense malgastar-ho ni disminuir-ho. La consciència d’estes dos realitats que cal vertebrar en un model de desenvolupament equilibrat i de qualitat és una de les apostes més importants a les que s’enfronta la humanitat en este temps.

El concepte de Sostenibilitat apareix per primera vegada en 1987 en l'informe Brutland "El nostre futur comú". Des d'eixe moment, la sostenibilitat va ser un referent per al desenvolupament, convertint-se en ell va desafiar a aconseguir pels Governs nacionals, regionals i locals de tot el món.

Sostenibilitat: desenvolupament que satisfà les necessitats presents sense comprometre la possibilitat de les generacions futures puguen satisfer les seues". Informe Brutland "El nostre futur comú".

 
 
  Ajment. de Agres. 2017 Crèdits