Agres pertany a la comarca del Comtat. Està situat al nord de serra Mariola, i de la província d’Alacant, el seu terme limita amb les poblacions de Bocairent, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Muro i Cocentaina. Agres es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 722 metres i la seva població es d’uns 650 habitants. La població d´Agres es dedica tradicionalment al conreu i des de fa uns anys especialment al turisme, sobre tot en l’hostaleria.

El casc urbà d´Agres està situat aproximadament al centre del seu terme, i es troba ubicat dins mateix de la serra Mariola i per tant dins mateix del parc Natural de la Mariola, es pot dir que Agres és l’accés més natural i més conegut a aquest parc natural i aquesta serra .Així mateix el seu casc urbà te una forma allargada i sempre en pendent tot açò degut a la situació del poble que es troba a les primeres estivacions de la serra.

La seva etimologia deu vindré del llatí “Àger” camp o d’“agger”, que vol dir altura o elevació.

El terme d’Agres va ser habitat per l’home des dels temps mes remots. Els jaciments arqueològics de la Cova Beneitó, la Solana, Carbonell, la Coveta L’emparetà, la cova del Moro, la cova els Pilars, la Mola d’Agres, el Pic de l’Àguila, el Cabeço de Mariola i la Covalta, s’han descobert restes de l’home paleolític, 40.000 a 30.000 anys abans de Crist i del Neolític, 500 anys abans de Crist.

L’any 76 abans de Crist, coincidint amb l’època de l’Emperador romà Cessar August, es constata la presencia dels romans per aquestes terres, exemple de la romanització de la Valleta d’Agres es el jaciment arqueològic del Cabeço de Mariola, en el que s’han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

El rei Jaume I el Conqueridor a principis de l’any 1245 va conquerir el territori que compren l’actual Mariola.

L’any 1248 es va realitzar l’entrega de les terres recentment conquerides a una sèrie de pobladors cristians, en la seva majoria aragonesos i catalans. A Pelegrí Baldoví i quatre membres de la seva família s’ets va entregar unes cases a Agres amb 80 jovades de terreny.

El 15 de gener de 1388 el Rei Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu “majordom”, Andrés Guillermo Scribé. En la segona meitat del segle XV passarem al comte de Cocentaina Joan Roig de Corella i mes tard a la família Calatayud.

En 1512 va figurar com a senyor Joan de Calatayud, i mes tard va quedar vinculat al comte Cirat, que la va posseir fins la primera meitat del segle XIX, que van quedar suprimits els senyorius.

Agres va ser una de les 45 viles de senyoriu del regne de valència , Agres va pertànyer durant tot el segle XVIII al Conde Cirat.

A principis del segle xx, agres arriba a tindré una població de casi 1300 habitants, la qual escomesa a baixar a partir dels anys 40-50. Per causa de la no industrialització d’aquest poble i per la fugida de les nostres gents a les ciutats industrials del voltant.

Carta pobla de Bocairent, Mariola y Agres

Sapient tots que nosaltres don Eiximen Perez de Arenoso, lugartinent del Rei en el Regne de València, per la seva autoritat donem, concedim i confirmem a vosaltres Eixien Pérez de Alonso, Gregorio de Calatayud, Jacobo de Don Pedro, noble, Lope Sanz Esperandeu i Arnaldo de Moriz, per poblar, el castell i vila de Bocairent i tot el seu terme, i el castell i vila de Agres i de Mariola i tots els seus Térmens, de esta manera que el castell de Agres i tot el seu terme i el castell de Mariola i tot el seu terme siguen inclosos en el castell i terme de Bocairent ja que volem que el castell i vila de Bocairent siguen cap, i que tots els pobladors de tots els llocs mentats fagen en Bocairent residència personal.

Item, vos concedim que aquella divisió que va ser feta per vosaltres de les cases de la vila de Bocairent siga estable i ferma a perpetuïtat i mai esta divisió siga revoca.

Item, vos concedim a vosaltres, que pugeu donar, dividir, assignar, totes les alqueries, reales, vinyes, horts, i totes les demés pensions i propietats, tant desertes com poblades, que en els llocs enumerats i en els seus termes de tal forma que les heretats dels llocs dalt mencionats sigen entregades i poblades en numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que pugau a cada u dels pobladors donar i assignar bens segons els seus mèrits, com millor vos parega.

Item, vos concedim que doneu a cada poblador tres fanecades d’hort a més de les seues heretats.

Item, vos concedim que si per tot este mes de març present aquells pobladors que tinguin cartes del Rei nostre sobre propietats de la vila i terme de Bocairent i en els altres llocs ja mencionats, no vingueren a les propietats rebudes en les quals deuen de tindre el treball i la seua residència personal, no siguen tinguts ni considerats com a pobladors d’aquestos llocs encara que ensenyen cartes nostres o del Rei, i revoquem totalment estes cartes.

 

Item, vos concedim que des del últim dia d’aquest mes de març present, a més de aquells pobladors estigueren en els llocs mencionats pugem evitar i completar altres pobladors per vosaltres fins el numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que en dos anys en avant pugueu vendre les vostres cases i heretats, canviar i cedir lliurement a qui vulgueu, excepte soldats i religiosos.

Item, vos concedim tots els fruits i rèdits que allí apareixen o apareixeran lliurement segons la vostra voluntat, sense la nostra oposició.

Item, vos concedim que tingueu sempre mercat a la vila de Bocairent cada dijous de la setmana segons furs i costums, i per nosaltres i per l’autoritat del rei alabem, concedim i confirmem per sempre totes les donacions, assignacions i particions que feu i que certament pugueu fer dels llocs mencionats segons fur i costums de valència. Prometent de bona fe tot lo dalt mencionat i a cada u de vosaltres i a tots els pobladors de Bocairent i de tots els altres llocs, observar sempre i fer observar pel senyor Rei.

Açò va ser fet a Xàtiva l’11 de Març, any de l’Encarnació del senyor de 1255.

Son tèstics de tot: Blasco Perez ,Pedro Lopez de Cabanes, Juan Martinez de Redia, Pedro Sanchez de Calatayud ,Pedro de Belchite, Poncio Carbonell, notari públic de Xàtiva, que escrigué i posa el seu signe.

Signe de Bernardo de Anglesola, notari públic de Xàtiva, tèstic
Signe públic de Jaime pons, notari públic de Xàtiva, tèstic.

Aumentar tamaño