ValenciÓ Castellano
 
 
 
 
  Inici Contacte Mapa Web
CERCAR   
 
 
  Ajuntament
  Servicis al CiutadÓ
  Servicis Municipals
  Turisme
  PLENS
  NOTIC═ES
  AGENDA
  ENQUESTES
 - El Parc Natural de la Serra Mariola
 - Allotjament i Comerš
 - Rutes
 - Hist˛ria
 - Directori municipal





Turisme >> Hist˛ria


AGRES

Agres pertany a la comarca del Comtat. Està situat al nord de serra Mariola, i de la província d’Alacant, el seu terme limita amb les poblacions de Bocairent, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Muro i Cocentaina. Agres es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 722 metres i la seva població es d'uns 650 habitants. La població d´Agres es dedica tradicionalment al conreu i des de fa uns anys especialment al turisme, sobre tot en l’hostaleria.

Vista d'Agres des de MariolaEl casc urbà d´Agres està situat aproximadament al centre del seu terme, i es troba ubicat dins mateix de la serra Mariola i per tant dins mateix del parc Natural de la Mariola, es pot dir que Agres és l'accés més natural i més conegut a aquest parc natural i aquesta serra .Així mateix el seu casc urbà te una forma allargada i sempre en pendent tot açò degut a la situació del poble que es troba a les primeres estivacions de la serra.

La seva etimologia deu vindré del llatí “Àger” camp o d'“agger”, que vol dir altura o elevació.

El terme d'Agres va ser habitat per l'home des dels temps mes remots. Els jaciments arqueològics de la Cova Beneitó, la Solana, Carbonell, la Coveta L'emparetà, la cova del Moro, la cova els Pilars, la Mola d'Agres, el Pic de l'Àguila, el Cabeço de Mariola i la Covalta, s'han descobert restes de l'home paleolític, 40.000 a 30.000 anys abans de Crist i del Neolític, 500 anys abans de Crist.

L’any 76 abans de Crist, coincidint amb l'època de l'Emperador romà Cessar August, es constata la presencia dels romans per aquestes terres, exemple de la romanització de la Valleta d'Agres es el jaciment arqueològic del Cabeço de Mariola, en el que s'han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

El rei Jaume I el Conqueridor a principis de l'any 1245 va conquerir el territori que compren l'actual Mariola.

L’any 1248 es va realitzar l’entrega de les terres recentment conquerides a una sèrie de pobladors cristians, en la seva majoria aragonesos i catalans. A Pelegrí Baldoví i quatre membres de la seva família s'ets va entregar unes cases a Agres amb 80 jovades de terreny.

El 15 de gener de 1388 el Rei Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu “majordom”, Andrés Guillermo Scribé. En la segona meitat del segle XV passarem al comte de Cocentaina Joan Roig de Corella i mes tard a la família Calatayud.

En 1512 va figurar com a senyor Joan de Calatayud, i mes tard va quedar vinculat al comte Cirat, que la va posseir fins la primera meitat del segle XIX, que van quedar suprimits els senyorius.

Agres va ser una de les 45 viles de senyoriu del regne de valència , Agres va pertànyer durant tot el segle XVIII al Conde Cirat.

A principis del segle xx, agres arriba a tindré una població de casi 1300 habitants, la qual escomesa a baixar a partir dels anys 40-50. Per causa de la no industrialització d’aquest poble i per la fugida de les nostres gents a les ciutats industrials del voltant.

CARTA POBLA DE BOCAIRENT, MARIOLA I AGRES.

Sapient tots que nosaltres don Eiximen Perez de Arenoso, lugartinent del Rei en el Regne de València, per la seva autoritat donem, concedim i confirmem a vosaltres Eixien Pérez de Alonso, Gregorio de Calatayud, Jacobo de Don Pedro, noble, Lope Sanz Esperandeu i Arnaldo de Moriz, per poblar, el castell i vila de Bocairent i tot el seu terme, i el castell i vila de Agres i de Mariola i tots els seus Térmens, de esta manera que el castell de Agres i tot el seu terme i el castell de Mariola i tot el seu terme siguen inclosos en el castell i terme de Bocairent ja que volem que el castell i vila de Bocairent siguen cap, i que tots els pobladors de tots els llocs mentats fagen en Bocairent residència personal.

Item, vos concedim que aquella divisió que va ser feta per vosaltres de les cases de la vila de Bocairent siga estable i ferma a perpetuïtat i mai esta divisió siga revoca.

Item, vos concedim a vosaltres, que pugeu donar, dividir, assignar, totes les alqueries, reales, vinyes, horts, i totes les demés pensions i propietats, tant desertes com poblades, que en els llocs enumerats i en els seus termes de tal forma que les heretats dels llocs dalt mencionats sigen entregades i poblades en numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que pugau a cada u dels pobladors donar i assignar bens segons els seus mèrits, com millor vos parega.

Item, vos concedim que doneu a cada poblador tres fanecades d’hort a més de les seues heretats.

Item, vos concedim que si per tot este mes de març present aquells pobladors que tinguin cartes del Rei nostre sobre propietats de la vila i terme de Bocairent i en els altres llocs ja mencionats, no vingueren a les propietats rebudes en les quals deuen de tindre el treball i la seua residència personal, no siguen tinguts ni considerats com a pobladors d’aquestos llocs encara que ensenyen cartes nostres o del Rei, i revoquem totalment estes cartes.

Item, vos concedim que des del últim dia d'aquest mes de març present, a més de aquells pobladors estigueren en els llocs mencionats pugem evitar i completar altres pobladors per vosaltres fins el numero de 320 pobladors.

Item, vos concedim que en dos anys en avant pugueu vendre les vostres cases i heretats, canviar i cedir lliurement a qui vulgueu, excepte soldats i religiosos.

Item, vos concedim tots els fruits i rèdits que allí apareixen o apareixeran lliurement segons la vostra voluntat, sense la nostra oposició.

Item, vos concedim que tingueu sempre mercat a la vila de Bocairent cada dijous de la setmana segons furs i costums, i per nosaltres i per l'autoritat del rei alabem, concedim i confirmem per sempre totes les donacions, assignacions i particions que feu i que certament pugueu fer dels llocs mencionats segons fur i costums de valència. Prometent de bona fe tot lo dalt mencionat i a cada u de vosaltres i a tots els pobladors de Bocairent i de tots els altres llocs, observar sempre i fer observar pel senyor Rei.

Açò va ser fet a Xàtiva l'11 de Març, any de l'Encarnació del senyor de 1255.

Son tèstics de tot: Blasco Perez ,Pedro Lopez de Cabanes, Juan Martinez de Redia, Pedro Sanchez de Calatayud ,Pedro de Belchite, Poncio Carbonell, notari públic de Xàtiva, que escrigué i posa el seu signe.

Signe de Bernardo de Anglesola, notari públic de Xàtiva, tèstic
Signe públic de Jaime pons, notari públic de Xàtiva, tèstic.

L’ESGLÉSIA PATRONAL DE SANT MIQUEL

No se sap amb certesa quan va ser creada la parròquia d´Agres, però el que es ben segur es que els seus orígens data quasi del temps de la conquista doncs consta que el rector d´Agres acudia als sínodes diocesans celebrats a València ja en època tan remota com la primera meitat del segle XIV.

Ens es desconeguda la data de l’alçada de l’actual església de parroquial de Sant Miquel a Agres, però si sabem que en el 1615 es van fer obres per a palmar els danys patits per un terratrèmol. Durant el mateix segle XVII van ser fetes varies reformes al vell edifici, obres que van continuar al segle XVIII fins tindre l’aspecte actual. Hi ha que dir que en els anys 80 es van fer les ultimes reformes que van costar en la restauració de les pintures que hi ha a l’interior que pertanyen a pintors de la nostra comunitat com son: Vicente Cerdà, Juan Pascual i de Remigio Soler.

Com a curiositat dir que el campanar d’aquesta església no ha segut mai acabat realment, encara que aparent ment així parega.

L’advocació a Sant Miquel Arcàngel és molt popular arreu del País València ja des dels primers anys de la conquista. Més de 25 parròquies i oratoris a l’arxidiòcesi de València porten l’advocació de l´Arcàngel i també és freqüent a altres diòcesis valencianes, Oriola, Sogorb i Tortosa.

EL CONVENT

Convent d'AgresEs un dels llocs més emblemàtics i més visitat a Agres i possiblement a tota la comarca, la afluència de gent a aquest entorn es conta per milers setmanalment, tant per la seva importància religiosa com pel seu entorn natural, ja que esta situat dins mateix de la serra Mariola i del seu parc natural.

La tradició narra que l’últim dia d'agost de l'any 1484, la Parròquia de Santa Maria d'Alacant es va incendiar per complet, i que la Imatge de la Verge va desaparèixer.

Al dia següent de matí, en Agres passaria un gran aconteixement, “ L'Avinguda de la Mare de Deu ”.

Segons conta la historia, un pastor, Gaspar Tomàs, va ser el que va trobar a la Mare de Deu, dalt d’un lledoner en les ruïnes del castell musulmà.

Allí serà on la Verge li va donar al pastor el braç que no tenia, i que serà la prova davant del poble de l’aparició de la Mare de Deu.

La Imatge va ser transportada a l’església, però al dia següent havia desaparegut. I es va trobar al lloc on el dia 1 havia aparegut. Per això, van interpretar que el desig de la Verge era ser venerada en aquell mateix lloc. Construint-se allí en un principi una humil ermita.

A finals de l’any 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Deu del Castell d'Agres, gràcies a l’afluència dels devots de la Verge. L’any següent van començar les obres, i va acabar sent habitat pels religiosos franciscans fins la segona meitat del segle XX.

La primitiva capella va ser ampliada. Es va construir una església d’una única nau molt senzilla i d’estil renaixentista. La pràctica de la pobresa era el punt central dels religiosos, per això la senzillesa de l'edifici construït ja que mai ha sigut de grans proporcions arquitectòniques .En la seua primera època va destacar per la seua modèstia i austeritat. El principal ingrés de la casa procedia de l’almoina i les ofrenes dels fidels. En les èpoques de recol•lecció de fruits, els religiosos demanaven del que es recollia, en principi només als pobles d'Agres i Alfafara. Però va ser tal el reconeixement i l’assistència que es realitzava al Santuari de la Verge, que a petició del Rei Felip II, el Papa Sixto V va atorgar en l’any 1586 una bula que concedia la gràcia de demanar almoina per tots els regnes d'Espanya. Concessió que va ser confirmada per Benedigto XIV en altra bula a l'any 1756. Els religiosos al fer-se càrrec del Santuari de la Verge, tenien com a fi especial l'animació cultural.

Les distàncies que separaven els pobles d'on procedien els peregrins del Santuari feien impossible que en una jornada es realitzara el viatge. Per això els fidels havien de pernoctar al mateix Santuari, destorbant la tranquil•litat dels religiosos. Açò va donar lloc a plantejar-se la construcció d'un edifici que servira d’hostalatge (independent del convent).

L’edifici que huí encara podem contemplar les seves ruïnes, es van construir a l'any 1649, i va estar en ús fins l’exclaustració de 1835. Després va anar deteriorant-se fins el principi de la dècada dels 80 que es van realitzar les ultimes reformes, tant en l'interior com a la coberta de l’edifici.

La importància d'aquest lloc ve determinada sobre tot per la gran afluència de peregrins o visitants que rep durant tot l’any. Però, quan mes visites es realitzen es durant el mes de setembre, principalment perquè son les festes a la Mare de Deu, i a partir d'estes, tots els diumenges del mes es celebren les Peregrinacions a la Verge.

LA IMPORTÀNCIA DE L'AIGUA A AGRES

Des de l’antiguitat AGRES ha segut important per l'aigua. Arcadi Piera Roig (Universitè Lumiere de Lyon II) al seu treball “ELS SISTEMES HIDRÀULICS DE L'ALQUERIA D'AGRES” fa un estudi dels diferents sistemes d'irrigació Andalusí i les posteriors transformacions a l'època feudal.

El casc urbà d'Agres està delimitat per dos barrancs ;el barranc del Molí a l'est i el barranc de Bonell a l'oest.El barranc del Molí te un cabdal d'aigua continu tot l'any, abastit pels brolladors de la zona.

El principal punt de captació d'aquest sistema es fa en la confluència de tres barrancs o torrents ;són brolladors coneguts com les JORDANES els quals aboquen gran quantitat d'aigua, un regal pels sentits després de dies de pluja . A més n’hi ha una galeria o cavitat excavada en la roca calcària del llit del barranc. Aquesta construcció en té com a funció captar les aigües subterrànies. Aquests punts de captació es troben al costat dret del barranc ,mentre que els abancalaments es construïren a la banda esquerra. Com que l'aigua havia de creuar el barranc per regar els bancals ,els constructors construïren un AZUD ,per tal de regular el cabdal cap a la sèquia major i encaminar les aigües sobrants pel llit del barranc.

A aquests punts de captació situats al costat esquerre del barranc s'han afegit els nombrosos brolladors ubicats al costat dret de la població d'AGRES, i hom pot refrescar-se a les seves fonts passejant pels carrers del poble ,són la font de dalt ,la font de baix i la font del mig. La canalització de les aportacions d’aigua d’aquests brolladors és una manera d'evitar el malbaratament de l'estructura de la sèquia major i augmentar el volum d'aigua pel reg.

Aquest sistema s'atribueix als àrabs i és conegut com el sistema Andalusí. Les transformacions posteriors degudes a l'època feudal ens donen l' ampliació de bancals, de la sèquia , la construcció d'un molí amb la seva bassa ...i la construcció de la bassa de la Vil•la que replega tots els sobrants d'aigua del sistema.

A l'oest d'Agres a 100 metres de distància està el barranc de Bonell. Al costat esquerre n'hi ha uns abancalaments realitzats a l'època andalusí i d'altres i realitzats durant les transformacions de la conquesta.
El sistema original Andalusí té el punt de captació de l'aigua a uns 700 metres d’altitud i al costat esquerre del barranc és el brollador conegut com la font de Sirera. El cabdal és constant però menut ,la sèquia actualment travessa la carretera i aplega a la bassa de Bonell. Són 40 metres canalitzats.

Aquest brollar natural d'aigua s'utilitzà per cobrir una necessitat primària de supervivència i desenvolupament econòmic del poble, en l'actualitat també en té un interès turístic , ja que són molts els visitants que s'acosten a Agres per gaudir de les caigudes d'aigua després de temporades de pluges LES JORDANES ,EL MOLÍ MATÓ i per beure de les refrescants fonts mentre passeja pel poble:

• Font del convent.
• Font del raval.
• Font del mig.
• Font de barxeta.
• Font de l'assud.
• Fonteta.
• Font de Bonell.

També passetjar pels voltants del poble per descobrir fonts com:

• Font d l'anficoset.
• Font de l'arriero.
• Font de l'alcudia.
• Font de la pota
• Font de la covasa.
• Font de la cava.
• Fontanella.
• Font del trampano
• Font del Moli-Mato

EL COMERÇ DE LA NEU AL MON MEDITERRANI

L’agent productor de neu per excel•lència es la neu. Sobre aquesta matèria tan perecedera, les cultures mediterrànies van alçar un comerç molt sòlid i vigorós.

Aquest comerç que tanta espenta va tindré des del segle 15 al segle 20 va desaparèixer de cop degut a un avanç tecnològic, la creació de gel artificialment ,es per això que molts dipòsits situats en àrees urbanes desaparegueren ràpidament, altres han tingut una ràpida degradació, per fi altres queden solitaris a les serres de la Comunitat Valenciana, mostrant a tots els seus grans pous i les seves grosses parets.

Les Caves de la comunitat formen part del seu patrimoni per tres motius molt clars: com a edificis monumentals, com a elements de l'arquitectura rural, i com a conformadors dels paisatges muntanyosos valencians. Algunes neveres, per les segues dimensions i curada estructura, son autèntics monuments i acreïdors per si mateixa, de protecció com tantes altres edificacions.

Tots els dipòsits inclòs els més deteriorats o senzills, son elements de l’arquitectura rural.

Per últim ressenyar que aquestes caves han potenciat i singularitzat d’una forma desmesurada els paratges en que estan ubicats, a menut perduts en les muntanyes.

CAVA GRAN O CAVA ARQUEJADA

Esta localitzada en Agres a la comarca del Comtat a la Serra de Mariola a 1220 metres d'alçada.

Cava Gran o Cava ArquejadaAquesta edificació té un gran valor, per la seva tipologia i en la seva possibilitat de conservació, qualitats a les que hi ha que sumar la seva accessibilitat i la seva ubicació en rutes excursionistes. I sobre tot hi ha que dir que aquesta cava pot ser el emblema d'aquest tipus d'edificacions, així com es l’emblema del Parc Natural de la Serra de Mariola.

Esta cava es de planta hexagonal, de mamposteria regular travada amb morter i silleria. En la seva configuració exterior, per la part est, destaca un mur de contenció de traçat poligonal que alça l'altura del dipòsit i a la vegada ofereix una plataforma empedra.

La planta interior es circular de 14´90 metres de diàmetre i una profunditat de 12 metres entre el seu nivell exterior i els enderrocaments que omplin la seva base, sobre els quals han enredat arbustos i arbres. La capacitat del dipòsit es calcula en uns 1960 metres cúbics. Les parets estan parcialment cobertes d'heura i s'observa una mamposteria irregular amb absència de morter.

De la seva coberta es conserven les seves característiques arcades de sillars sobre la qual es recolza una estructura de fusta i teula. La neu s'acumulava en l'interior per una de les seves 6 portes d’accés, una en cada part del seu hexàgon.

Baix la porta nord hi ha una estança bovejada, que desemboca en una porta on es realitzaven les estraccions de neu, junt a esta habitació existeix una font d'aigua.

La seva gran capacitat de magatzematge atestigua i corrobora la tradició de l'antic comerç de la neu en la Mariola, especialment dirigida a la comarca de la Costera i la Ribera. La tipologia de l'edificació situa la seva època de construcció en segle XVII. Va estar en plena explotació comercial fins el 1906 i de forma esporàdica fins els anys 30, moment en el qual es va desmantellar la seva coberta.

Coordenades U.T.M. 169942 Mapa 821

CAVA DE DON MIGUEL

Aquesta cava està situada entre els termes municipals de Bocairent, Alfafara i Agres. A la serra de Mariola a 1050 metres d'alçada, al nord del mas dels arbres.

Es una extraordinària edificació d'un alt valor de caràcter monumental i pel protagonisme de la seva activitat comercial.

En el seu aspecte extern es caracteritza sobre tot els seus contraforts que va ser necessari construir per a poder elevar l’altura del dipòsit, d'uns 40 metres d’amplitud, reforçat 8 contraforts. N la part superior es conserva el mur perimetral de la cava, de planta octagonal, El qual presenta 2 portes superiors orientades al sud i a l’oest.

L'interior es de planta circular, revestit en aparells de mamposteria de gran tamany i amb morter. En les parts inferiors es veu la pedra tallada amb senyals de perforació. Te un diàmetre de 14´50 metres i una altura de 10´20 metres, lo que permetia una capacitat de magatzematge de 1700 metres cúbics. Te 3 boques d'accés situades a diferents nivells, per la més baixa en el sud-est s’accedeix a base del pou per mig d'un passadís, l'accés al nivell mig, sud-oest, presenta una estança contigua o refugi, la superior es una estança bovejada de planta abocinada.

En un sillar de la part exterior podem llegir una inscripció que posa: de..1780 en l'any 1792.Esta cava va ser construïda per la ciutat de Xàtiva.

Coordenades U.T.M. 144939 Mapa 820

CAVA DE L’HABITACIÓ 

Cava de l'Habitaciˇ Esta situada en la Serra Mariola en la cresta i vessant sud-oest, pròxima al cim del Comptador, a 1200 metres d'alçada. I a pocs metres del refugi de muntanya del centre excursionista d'Alcoi, i junt a la pista d'accés de l'observatori forestal del Comptador.

Valoració: mereix una alta valoració i interès, per la seva situació en una àrea visitada per excursionistes i també pel seu fàcil accés.

Es un dipòsit circular d'uns 9 metres de diàmetre exterior, excavat parcialment en la vessant de la serra i sobre elevat un terç en la superfície en el costat nord-est. Al que rodeja un gros mur de contenció, i que permet una plataforma d'accés a les boques superiors.

L'interior te un diàmetre de 7 metres i una profunditat de 10 metres. La seva capacitat es d'uns 320 metres cúbics. L'obra interior es de mamposteria regular en sec, i la superior deixa observar un mescla amb morter. En el mur que cau en la part nord, es veu una petita porta que comunica l'interior del dipòsit amb l'exterior.

Aquesta Cava, conserva la seva coberta original, de falsa cúpula de mamposteria i morter, de petit grossor i tendència hemisfèrica aixadada. L’accés al dipòsit es situa en el terç superior, i s'orienta a l’est, on el mur de contenció finalitza.

A uns 50 metres a ponent, es conservava fins 1975, les restes de la casa Habitació, o refugi dels nevaters del conjunt de dipòsits que l'envoltaven. Aquestes ruïnes quedaren integrades en el refugi de muntanya del centre excursionista d'Alcoi.

La seva construcció va ser de la primera meitat del segle XVIII.

Coordenades U.T.M. 171943 Mapa 821

CAVETA DEL BUITRE

Localització: En la Serra Mariola en un barranc a l'oest del Resingle, en la vorera nord del la Serra Mariola, a 1220 metres d'alçada, i al ponent de la Cava Gran. Es localitza molt a prop a la pista forestal que comunica la Cava Gran de la Font de Mariola.

Valoració: Es molt alta pel seu bon estat de conservació i la seva accessibilitat.

Cava del BuitreEs un dipòsit de planta circular de 11 metres de diàmetre exterior. Construït amb mamposteria de pedra de tamany regular que apareix lligada amb morter de la coronació i en la coberta. El terreny ofereix una lleugera pendent i l'edificació guanya altura en el costat nord-est on s'ubica la porta.

L'interior mostra un revestiment de mamposteria regular en sec, que fa 8,20 metres de diàmetre i la profunditat es de 6'80 metres i la seva capacitat es de 350 metres cúbics.

La coberta es una cúpula hemisfèrica que presenta un bon estat de conservació. En el punt d'inici d'aquesta cúpula hi han 3 petites finestres orientades al nord, sud-est i sud-oest. La porta te una llum de 1,80 d'altura, i 0'94 d'amplitud.

L'època de construcció hi ha que situar-la en la primera meitat del segle XVIII. Ja que el baró d'Agres al 1696 va concedir als veïns de la vila l'autorització per a construir caves de neu.

Coordenades U.T.M. 162939 Mapa 821

ALTRES CAVES QUE PODEM TROBAR AL TERME D'AGRES

Cava de les Eres: situada a 700 metres d'altitud dins de la població i que va ser derruïda a meitat del segle XX .Avui sols queda el nom del carrer on estaven situades.

Coordenades U.T.M. 158957 Mapa 821

Cava del Teix: situada a 1206 metres d'altitud, diàmetre interior de 6 metres i capacitat de 200 metres cúbics, la qual no conserva la seva bòveda.

Coordenades U.T.M. 170943 Mapa 821

EL MAS

El mas és la cèl•lula bàsica de les explotacions agràries a les muntanyes interiors de la franja costanera del nostre país i, per tant, la forma tradicional de propietat rural a la serra de Mariola. La seua explotació es caracteritza per un conreu extensiu, de secà. La paraula "mas" s'utilitza a les nostres terres tant per a referir-se al terreny com per a al•ludir a l’edifici (més pròpiament, la masia) on viuen els colons que cultiven aquest terreny.

Econòmicament, els masos representaven comunitats autosuficients, normalment unifamiliars, capaços d'obtenir el seu pa, vi i aliments necessaris per a mantenir el masover ("masero") i la seua família. Solien tenir una petita horta, els productes de la qual es destinaven al consum propi, i un gran terreny de conreu extensiu de secà (principalment cereals, vinya o fruiters), els productes del qual eren comercialitzats. Si l'extensió del terreny era molt gran, podia ser necessària per a l'explotació l'ajuda de jornalers o assalariats.

Normalment el mas no era explotat directament pel seu propietari, sinó que estava cedit a colons, generalment en
règim de parceria - en el qual el camperol que tenia arrendat el terreny havia de donar una part de la collita al propietari, i les despeses eren a càrrec dels dos.

Amb els canvis socials i econòmics ocorreguts amb la revolució industrial, els masos passaren de ser la base de l'economia a ser centres d'oci adquirits per la burgesia industrial per a diversos usos i per diferents motius: com a lloc de descans, pel prestigi de la possessió de terres i en alguns casos per reinvertir els diners guanyats amb la indústria.

El mas, en el sentit de casa, és un dels elements més característics del nostre paisatge agrari. Quant al seu aspecte morfològic, és un perfecte representant de la casa-bloc, en la qual no existeix discontinuïtat entre les parts que la componen. Totes les dependències es troben en un sol edifici que presenta diferents altures.
La planta baixa és on es fa la vida quotidiana; presenta una habitació gran, destinada a cuina i menjador, on es realitzen les principals funcions. En aquesta sala es troba la llar i el banc on es deixaven els cànters d'aigua (en extrems oposats de l'habitació); ací donen una sèrie de dependències com ara el celler, la llenyera, el forn, l'estable, etc. L'única llum prové habitualment de la porta. Altres compartiments situats en aquesta planta solien ser el rebost, on s'emmagatzemaven els aliments, el pastador i de vegades una o dues habitacions, que eren les que ocupaven els colons si el mas no era de la seua propietat.

A la primera planta se situaven les habitacions, dormitoris propis del masover o bé les dependències de l'amo del mas. En aquest darrer cas l'edifici podia tenir una escala externa per a accedir-hi sense passar pel pis inferior.

Al capdamunt, a sobre d'aquesta, s'hi trobava la cambra, espai que servia de magatzem de gra, conserves, etc.

El mas pot donar directament al camp o bé a un pati davanter tancat on, adossats a la casa, se situaven els corrals, porqueres i algunes dependències annexes. Cal comentar també l'existència d'una petita capella, molt habitual als masos grans. Prop de l'edifici està el pou, d'on es trau l'aigua per al consum de la casa, i un arbre d'ombra (quasi sempre un om o una carrasca) que de vegades dóna nom al mas.

 
 
  Ajment. de Agres. 2017 CrŔdits